"Organització funcional dels espais eclesiàstics a les seus episcopals de la Catalunya Vella” (2010-2012)
Restitució digitalitzada de la Catedral de la Seu d'Urgell Hem desenvolupat aquest projecte en diferents fases i aproximacions consecutives. En primer lloc, hem procurat identificar i determinar exactament els processos i seqüències de l'evolució constructiva, les modificacions topogràfiques de cada fase i i l'organització dels espais eclesiàstics dins dels temples (presbiteris, cors, naus, capelles, tribunes, criptes) i fora d'ells (claustres, dependències i capelles complementàries). Per a aquest fi hem procedit a examinar l'ordre estratigràfic i constructiu dels murs de les fàbriques, així com les restes arqueològiques dels substrats, per mitjà de l'exploració física o del rastreig geofísic. Hem analitzat les estructures sustentants i les cobertes de cada àmbit mitjançant procediments mecànics que ja hem emprat en treballs anteriors: fotogrametries, infrarojos i escàner 3D (amb restitució digitalitzada; parcialment presentada en plataformes virtuals, com Youtube). Hem examinat i documentat els processos constructius amb un propòsit interpretatiu global. Per complex que resulti, no és un horitzó d'arribada, sinó un ferm punt de partida per dur a terme la comprensió dels conjunts. En realitat, ens interessa conèixer les causes i els factors de les obres: els requisits funcionals i litúrgics fixats pels promotors en la configuració i organització dels espais eclesiàstics i dels programes visuals desplegats en els diferents sectors dels temples. Cerquem de conèixer de quina manera els cicles visuals d'escultura i pintura mural, el mobiliari litúrgic i les imatges de culte van contribuir a jerarquitzar els espais de les catedrals, a espacialitzar les activitats religioses i cerimonials. No ens limitem a l'exploració arqueològica o a la classificació tipològica dels monuments. Aquest equip aspira a desenvolupar una anàlisi d'antropologia cultural i política, a partir d'arquitectures i de les seves imatges. La finalitat d'aquest projecte ha estat dur a terme l'estudi de l'arquitectura i els programes visuals adscrits en quatre seus episcopals catalanes (s. X-XII) d'una manera més ambiciosa del que s'havia practicat fins al moment. Hem pretès raonar i comprendre com es va configurar materialment cadascuna de les quatre seus catedralícies, quins criteris tècnics i tecnològics es van observar en la seva creació i quins van ser les directrius que van guiar el seu desenvolupament cronoconstructiu. A més d'això, intentem raonar quins van ser els motius i intencions que van estimular la seva construcció i com es va relacionar cada catedral amb la resta dels organismes i protagonistes del seu entorn sociocultural. Per fer-ho, hem examinat les catedrals des de cinc nivells argumentals complementaris: a. història de la construcció; b. organització espacial; c. topografia sagrada (relíquies i altars); d. disposició litúrgica dels àmbits; i. discursos figuratius en el marc dels seus contextos monumentals. En el seu nivell més complex, la finalitat del nostre projecte és resoldre l'interrogant dels significats i intencions que els promotors van concedir als espais eclesiàstics i als seus programes visuals, dotats els uns i els altres d'una explícita dimensió semàntica i d'unes variades capacitats per incidir en les retines i en els ànims dels usuaris. Hem obtingut i presentat diferents resultats del projecte dins del seu període de vigència. En primer lloc hem avançat les conclusions de diferents àrees de la investigació general a través d'articles en revistes científiques i de capítols de llibre. A més, el coneixement dels programes visuals dels espais catedralicis romànics catalans ha pogut avançar gràcies a l'exposició celebrada al MNAC el 2009-2010 i al MEV el 2011 dedicada al cicle de pintures de Santa Caterina de la Seu d'Urgell (Dir. M. Castiñeiras). Hem presentat resultats de les nostres investigacions en congressos internacionals (Issoire 2011, Cuixà 2012) i a l'ampli congrés dedicat a les catedrals romàniques, els seus escenaris i escenografies, que va organitzat per TEMPLA i celebrat a Girona-Vic (7-10 nov. 2012), colofó científic i presentació internacional dels resultats d'aquest projecte d'investigació. Al marge de la publicació dels resultats d'aquesta convocatòria acadèmica, tasca en la qual ja estem treballant, ens preocupa extraordinàriament que les nostres investigacions puguin tenir profit per als plans de millora i conservació dels conjunts, de manera que puguem revertir a la societat -en forma de beneficis de coneixement- els rèdits acadèmics dels recursos que ens ha concedit. |
TEMPLA Research > TEMPLA recerca >