Els nostres objectius

La major part dels investigadors d'aquest projecte ha efectuat o està desenvolupant estudis parcials en alguns d'aquests conjunts episcopals. Els nostres objectius generals són: Alçat galeria E del claustre de la Catedral de Tarragona. H. Hansen Primer: Registrar i Identificar. Fixar exactament els factors, processos i seqüències de l'evolució constructiva, les modificacions topogràfiques de cada fase i l'organització dels espais eclesiàstics dins de les esglésies i fora d'elles. Procedirem a aixecar planimetries exactes, interpretar les restes arqueològiques en relació amb les fàbriques i examinar l'ordre estratigràfic dels seus murs, determinant les seves especificitats geològiques, els seus morters i els seus revestiments. Com ja hem estat fent, analitzarem les estructures sustentants i les cobertes de cada àmbit mitjançant procediments mecànics i informàtics que ja hem emprat en treballs anteriors. Ateses les exploracions arqueològiques recents (Tarragona, Saragossa) o en curs (Pamplona) en algunes de les seus a estudiar, subratllem la idoneïtat del nostre equip: diversos dels membres i col·laboradors acumulen experiència en, o han estat els responsables de, la prospecció arqueològica i tecnològica (georradar) de murs i subsòls dels edificis medievals. Una tasca específica de registre és l'elaboració de la base de dades del lapidari de cadascuna d'aquestes seus, que elaborem segons un model de fitxa de confecció pròpia. Segon: Destriar i Justificar. Com a conseqüència del que s'acaba d'afirmar, dilucidarem la morfogènesi -concepte que té el seu origen en els estudis geològics i geomètrics- espacial de cadascun dels conjunts episcopals, és a dir, la identificació del procés de definició de les successives topografies, volumetries i estructures espacials a partir d'una altra ja existent. L'edifici -document històric- ha assumit en les seves successives etapes constructives la codificació de tots els seus elements i components (tecnològics i historicoartístics). No estudiem els edificis com a realitats materials concluses i estàtiques, sinó com a organismes en permanent mutació, tant formal com funcional. Encara que el projecte es centra en les fases constructives del període romànic, no ignorarem els precedents ni les modificacions posteriors, perquè estudiem les arquitectures com a realitats històriques desenvolupades en el temps. Analitzarem els processos constitutius i també de la biografia dels edificis, tot reconeixent en les alteracions i costures els rastres i indicis de la seva història, de les voluntats dels seus promotors i de les necessitats dels seus usuaris. Aquest examen de la diacronia arquitectònica es complementa amb la investigació de la sincronia dels programes visuals. Consueta de la Catedral de la Seu d'Urgell. M. Sureda Tercer: Precisar i Contextualitzar. Traspassar les cronologies relatives de l'examen arqueològic de l'arquitectura a cronologies absolutes. Aquesta tasca serà possible a partir de la confrontació de monuments i documents (inscrits i escrits) i de l'estudi dels programes visuals. Després d'examinar la realitat material dels edificis, però no abans, estudiem els fons documentals de les seus, alguns publicats i altres inèdits. Alguns membres d'aquest equip ja han tret a la llum sèries documentals d'altres centres eclesiàstics; altres han realitzat alguns dels estudis més reputats sobre biblioteques capitulars del període romànic o sobre consuetes de les catedrals. Claustre de la Catedral de Tarragona. E. Lozano i M. Serrano Quart: Interpretar, Proposar i Restituir. Estudiem els programes iconogràfics monumentals (pintura mural, escultura), el mobiliari litúrgic i l'aixovar sagrat en el marc dels espais sacres i domèstics i en relació amb la interpretació de les prescripcions litúrgiques i protocol·làries. La posada en valor dels dispositius visuals i acústics que van afectar l'experiència dels espais de culte i la seva ocupació jerarquitzada i cerimonial és un objectiu fonamental d'aquesta investigació. Aspirem a destriar les coordenades i factors que intervenien en l'experiència dels espais rituals, de les imatges i dels tresors exhibits. L'objectiu principal. Catedral de Girona C. 1300. M. Sureda Per a l'equip TEMPLA examinar i documentar els processos constructius dels conjunts episcopals constitueix un punt de partida. La nostra anàlisi pretén desplegar-se en un eix transversal i inèdit en la historiografia catalana i espanyola: l'estudi des de les materialitats (murals, arqueològiques, figuratives, sumptuàries, funeràries) fins a la immaterialitat (protocols litúrgics, circuits processionals, captació acústica, habilitació lumínica i visual, transmissió dogmàtica, persuasió ideològica, experiències multisensorials). La dissecció de tots dos tipus de manifestacions esclareix el coneixement de les causes i dels factors de les obres, dels requisits funcionals i litúrgics considerats en el moment de confeccionar i organitzar els espais eclesiàstics i els seus programes visuals. Creiem prioritari identificar els recursos i dispositius activats per experimentar espais i percebre imatges en context. Com en el projecte d'investigació anterior, prioritzem comprendre de quina manera els cicles visuals, el mobiliari litúrgic i les imatges de culte van contribuir a donar sentit i ús als espais de les catedrals, però també al revés: de quina manera les activitats religioses i cerimonials van veure satisfet el requisit de la espacialització, de trobar uns marcs espacials, uns llocs cerimonials no només adequats sinó idonis. Més concretament, la construcció de llocs per a les imatges és recíproca i simbiòtica del procés de caracterització de llocs per les imatges. Les anàlisis muraries, els exàmens documentals o les interpretacions iconogràfiques ens apropen al coneixement de l'antropologia històrica, cultural i política que justifica l'existència de les arquitectures, de les seves imatges, dels seus promotors i dels seus usuaris. Aquesta perspectiva antropològica, aplicada a l'examen dels espais rituals i de les seves imatges, ens ha permès i ens permetrà posar en relleu les dinàmiques d'interacció entre els segments de les societats medievals i les seves representacions i imaginaris col·lectius.