Continuarem examinant els conjunts catedrals des dels
cinc plantejaments argumentals complementaris ja esmentats més amunt: a.
història de la construcció; b. organització espacial; c. topografia cultual
(relíquies i altars); d. disposició litúrgica dels àmbits; e. discursos
figuratius en el marc dels seus contextos monumentals.
Aquest equip valora i
assumeix la consideració dels estrats arqueològics dels paraments, així com el
reconeixement de sincronies i diacronies en el procés evolutiu de les
construccions. Advoquem per una convergència epistemològica de l'arqueologia i
la història de l'art en l'estudi de l'arquitectura medieval. Amb tot, aquest
equip no es limita a estudiar els edificis com la consumació d'un procés
constructiu reflectit en l'epidermis del temple. Tan necessari com un examen de
la mecànica tectònica o de les petjades d'ús i rectificació és justificar les
aptituds funcionals i les qualitats intel·lectuals de l'edifici. Interpretem
les obres a la llum del seu marc sociocultural, del seu context històric i de
la seva justificació funcional. Necessitem conèixer adequadament la institució
o institucions que van il·luminar l'obra; les dinàmiques i tensions socials
que, des del rerefons, van estimular determinades solucions. No només ens
interessa l'arqueologia vertical o la iconografia de l'arquitectura. Considerem
útil i fructífer desenvolupar una antropologia històrica dels espais rituals de
l'Edat Mitjana, amb la intenció de conèixer les actituds polítiques, culturals
i doctrinals dels seus promotors i dels seus destinataris, especialment en el
cas de les catedrals. Les grans esglésies són molt més que marcs petris
caracteritzats per una articulació espacial determinada per l'assumpció de
models tipològics o per l'ús d'un lèxic constructiu específic. Són machines
à prier, machines à vénérer, machines à émouvoir. Les
fàbriques eclesiàstiques medievals es van concebre i realitzar com a obres
dotades de valor representatiu, competència semàntica i qualitats audiovisuals
per proporcionar rellevància i sentit a les funcions cultuals. Per contribuir a
això, van ser proveïdes de discursos figuratius sobre diferents suports:
pintura mural, escultura monumental i mobiliari litúrgic.
Així, entenem l'arquitectura com un producte cultural i no només com una estructura constructiva o un sistema mecànic i tectònic. La perspectiva culturalista i antropològica que assumim, i des de la qual exercirem la nostra anàlisi en el projecte vigent i en treballs paral·lels, pren en consideració les atribucions litúrgiques, la morfogènesi dels espais eclesiàstics, l'articulació topogràfica, les responsabilitats simbòliques de les construccions i les seves relacions amb la història del poder polític i eclesiàstic i, en darrera instància, els valors iconogràfics de l'edifici. Entenem que només a través d'aquesta perspectiva metodològica es podran copsar les complexes significacions que els promotors van voler atribuir i que van ser reconegudes a la fàbrica (per què) i l'ocupació dels àmbits en moments específics del ritual o del calendari per part de sectors socials o eclesiàstics (per a qui), en el que anomenem la cronografía dels espais catedralicis i la topografia dels temps rituals. Enunciada de manera sintètica, la finalitat del nostre projecte és resoldre una sèrie d'interrogants: a.- l'elecció d'unes maneres específiques o genèriques d'executar l'arquitectura d'un temps; b.- la configuració de topografies noves o tradicionals, cultuals i domèstiques; c.- la confecció de la seva morfologia, l'atribució d'usos als espais rituals; d.- la precisió de les aptituds semàntiques dels programes visuals; e.- els vincles de les provisions textuals de les biblioteques amb els escenaris cerimonials i artístics; f.- la caracterització i experimentació dels espais segons els seus límits materials i l'ocupació de les seves qualitats immaterials (llum i so). |
|
|